LES MIRADES DE LA INJUSTÍCIA
una reflexió des de Baasneeré, a Burkina Faso
Sembla que en aquesta època en què vivim els xiquets són els únics que
encara mantenen la capacitat de sacsejar-nos la consciencia, la mala clar, enfront
de situacions extremes de supervivència, i a la fi, d’injustícia.
Els adults ja
no aconseguim eixe efecte entre els nostres semblants. Pot ser perquè el que
ens colpeja verdaderament no són les situacions dramàtiques en si, sinó la
innocència dels protagonistes, i sembla que la infància conserva la innocència
com un valor propi, permanent i universal.
Fa uns dies, de nou un xiquet siri, Omran Daqneesh, ens glaçava la sang en
veure’l assegut en una ambulància després de sobreviure miraculosament a un
atac aeri a #Aleppo. La seua actitud serena ens produïa una estranya pressió al
cor.
El xiquet d’aquesta foto, no té res a veure amb els casos que he citat:
està sa i estalvi, i el seu país no es troba en guerra.
Però al seu país la renda per càpita és inferior a 600 €/anuals (a la Comunitat
Valenciana és de més de 20.000 €/any). Als poblats de l’interior, on hi viu
aquest xiquet, l’economia és de supervivència, basada en el monocultiu de
cereals i en una ramaderia bàsica. No hi ha llum elèctrica, ni aigua corrent.
La mitjana d’edat dels habitants d'aquest país és de 17 anys, i l’estat
tan sols té capacitat per donar educació primària a tot just el 50% dels xiquets
entre 6 i 14 anys. L’educació secundària i superior és molt minoritària i tan
sols s’ofereix a la capital.
Facilitar el manteniment en el sistema educatiu dels joves alfabetitzats és
una acció prioritària, en la meua opinió quasi tant com l’alimentació i la sanitat. Per
a aconseguir-ho cal dotar-los amb noves escoles, on puguen impartir-se
coneixements de grau mitjà i superior.
Gràcies a aquest tipus de formació en un futur pròxim, pot ser, es podran diversificar
i optimitzar els cultius i les infraestructures, i és possible que sorgeixen tècnics sanitaris que desenvolupen
polítiques de salut comunitària. Una vegada més l’educació es revelarà com la
clau per a la prosperitat d’un poble.
El xiquet de la imatge es mostra amb curiositat i timidesa.
La seua mirada no és d’odi, ni ens reprén, al contrari, té la serenitat pròpia dels
desheretats. Però, no obstant això, ens interpel·la.
Si res ocorre entre ell i nosaltres, ell
en un instant desapareixerà darrere del mur. Senzill. Però la
seua mirada ens seguirà qüestionant i ens obligarà a donar algunes respostes. Si
res ocorre, no tindrem eixes respostes per a ell, ni el que és pitjor, tampoc per
a nosaltres mateixos.
Pregunta o visita'ns en www.algemesisolidari.org
“Miré, pues, aquella aparición con los
ojos redondos de asombro... Mi hombrecito no me parecía ni extraviado, ni
muerto de cansancio, de hambre, de sed o de miedo. No tenía en absoluto la
apariencia de un niño perdido en el desierto, a mil millas de distancia de
cualquier lugar habitado.”
EL PRINCIPITO. Antoine de Saint-Exupéry
EL PRINCIPITO. Antoine de Saint-Exupéry