ARQUITECTURA MODERNA AL TERCER MÓN

Estos últims anys gran part de l'arquitectura s'ha caracteritzat pels desitjos poc realistes i pels excessos innecessaris, que han govertnat el mercat. Els gèlids vents de l’actual crisi semblaven poder arrastrar esta situació, tan artificiosa, i fer-nos tornar a plantejaments més sòlids; però això encara està per vore.

No obstant, en mig d’aquesta confusió general, han sorgit algunes tendències, que, per emprendre un nou vol, comencen tirant l'innecessari per la borda, i s’enfronten a esta situació a través del retorn a les qüestions bàsiques de l’arquitectura, i de la seua funció social i cultural.

Fonamentada en els principis, de l’ecologia, la sostenibilitat, a més de l’austeritat, apareixen en l’actual panorama de l’arquitectura una sèrie d’autors que, apunten una eixida sensata a esta situació de desorientació després de la tempesta.

Tots ells tenen en comú la preocupació per un disseny arquitectònic basat en el fonaments ancestrals de la disciplina: 

• L'adequació estricta a les necessitats 
• L'ús de materials de l'entorn i atenció als condicionants bioclimàtics 
• La minimització i racionalització dels costos 
• La integració cultural, i la durabilitat i reutilització de les construccions. 

piscina municipal de Toro - Vier Arquitectos

En este grup d'arquitectes hi han que treballen en països desenvolupats, aplicant estos conceptes com una alternativa de l'arquitectura contemporània, i hi ha d'altres que elaboren els seus projectes en països en desenvolupament, en societats vulnerables amb escassos recursos econòmics.

escola en Dano, Burkina Faso - D.F. Kéré

Estos últims, entre els que es troben Diébédo Francis Kéré, amb els seus treballs a Burkina Faso, i Anna Heringer, amb els seus edificis a Bangladesh, afegeixen als principis de la seua arquitectura, el de la solidaritat i el caràcter social.

En les seus obres ocupa un lloc prioritari el concepte d'autoconstrucció. Així els projectes es converteixen, a més, en camps de formació i aprenentatge, i a la fí, en font de capacitació laboral i de revalorització social. 
Estos arquitectes usen el fang, cru, sense coure, com material principal dels seus edificis.

centre d'artesans en Rudrapur, Bangladesh - Anna Heringer

Igual que els seus companys, que treballen al centre d'Europa, ells han redescobert les grans propietats que té aquest antic material per a la construcció:

• és ignífug i té una alta inèrcia tèrmica i aillament acústic

• equilibra la humitat ambiental
• és innocu mediambientalment
• és soluble, fàcil de reparar i pot adoptar multitud de formes i textures
• al final de la seua vida útil es reintegra al cicle natural
• i si tot açò no fora prou, és un material barat i assequible

El fang s'utilitza per a construir els murs i els sostres, en forma d'atovó (adobe), també en forma de tàpia entre encofrats, i també per als revestiments d'acabament. Per tant és un material que cobreix pràcticament tots els elements de la construcció, i està a l'abast de qualsevol comunitat, per poc desenvolupada que aquesta siga.

centre de salud de Laongo, Burkina Faso - D.F. Kéré

El resultat és una arquitectura bella, confortable, ecològica, sostenible i integrada en el paisatge i la cultura local.
La lliçó és clara: es pot construir arquitectura moderna, arrelada al lloc, barata i afavoridora del progrés de la comunitat en què s'alça. I així mateix d'estos països econòmicament desfavorits aprenem les lliçons oblidades de l'arquitectura, com una activitat humana sostenible, basada en la racionalitat i en la concòrdia amb la natura.
 

Bona falta ens fa

(per a més informació: revista Arquitectura Viva nº 140, 143, 147, 150)