LES MIRADES DE LA INJUSTÍCIA

una reflexió des de Baasneeré, a Burkina Faso

Sembla que en aquesta època en què vivim els xiquets són els únics que encara mantenen la capacitat de sacsejar-nos la consciencia, la mala clar, enfront de situacions extremes de supervivència, i a la fi, d’injustícia. 

Els adults ja no aconseguim eixe efecte entre els nostres semblants. Pot ser perquè el que ens colpeja verdaderament no són les situacions dramàtiques en si, sinó la innocència dels protagonistes, i sembla que la infància conserva la innocència com un valor propi, permanent i universal.

L’any passat va ser Aylan Kurdi qui ens donà un cop de puny en la cara de l’opinió pública europea. Era un infant siri de 3 anys, ofegat a la vora d’una platja turca mentre els seus pares intentaven fugir de la guerra cap a Europa.

Fa uns dies, de nou un xiquet siri, Omran Daqneesh, ens glaçava la sang en veure’l assegut en una ambulància després de sobreviure miraculosament a un atac aeri a #Aleppo. La seua actitud serena ens produïa una estranya pressió al cor.

El xiquet d’aquesta foto, no té res a veure amb els casos que he citat: està sa i estalvi, i el seu país no es troba en guerra.

Però al seu país la renda per càpita és inferior a 600 €/anuals (a la Comunitat Valenciana és de més de 20.000 €/any). Als poblats de l’interior, on hi viu aquest xiquet, l’economia és de supervivència, basada en el monocultiu de cereals i en una ramaderia bàsica. No hi ha llum elèctrica, ni aigua corrent.

La mitjana d’edat dels habitants d'aquest país és de 17 anys, i l’estat tan sols té capacitat per donar educació primària a tot just el 50% dels xiquets entre 6 i 14 anys. L’educació secundària i superior és molt minoritària i tan sols s’ofereix a la capital.

Facilitar el manteniment en el sistema educatiu dels joves alfabetitzats és una acció prioritària, en la meua opinió quasi tant com l’alimentació i la sanitat. Per a aconseguir-ho cal dotar-los amb noves escoles, on puguen impartir-se coneixements de grau mitjà i superior.

Gràcies a aquest tipus de formació en un futur pròxim, pot ser, es podran diversificar i optimitzar els cultius i les infraestructures, i és possible que sorgeixen tècnics sanitaris que desenvolupen polítiques de salut comunitària. Una vegada més l’educació es revelarà com la clau per a la prosperitat d’un poble.

El xiquet de la imatge es mostra amb curiositat i timidesa. La seua mirada no és d’odi, ni ens reprén, al contrari, té la serenitat pròpia dels desheretats. Però, no obstant això, ens interpel·la.

Si res ocorre entre ell i nosaltres, ell en un instant desapareixerà darrere del mur. Senzill. Però la seua mirada ens seguirà qüestionant i ens obligarà a donar algunes respostes. Si res ocorre, no tindrem eixes respostes per a ell, ni el que és pitjor, tampoc per a nosaltres mateixos.

Pregunta o visita'ns en www.algemesisolidari.org

“Miré, pues, aquella aparición con los ojos redondos de asombro... Mi hombrecito no me parecía ni extraviado, ni muerto de cansancio, de hambre, de sed o de miedo. No tenía en absoluto la apariencia de un niño perdido en el desierto, a mil millas de distancia de cualquier lugar habitado.” 

EL PRINCIPITO. Antoine de Saint-Exupéry

CREMATORIO

de Rafael Chirbes (1949-2015)

2007 Editorial Anagrama, colección Compactos. 415 pags.

Una novela que relata la experiencia vital de una generación. Desde la infancia hasta la madurez, los personajes reflexionan sobre sus vidas, sobre sus pasiones, anhelos e ilusiones. Son supervivientes que se adaptan, con mayor o menor éxito, a las circunstancias que les va planteando la vida, y que, en la mayor parte de los casos modificará los proyectos que habían ido construyendo.

Matías Bertomeu acaba de morir. Su hermano Rubén, el protagonista de la novela, reflexiona sobre su vida, sobre sus relaciones con sus padres, con su hermano, sus amigos, su juventud y su evolución personal y profesional. Arquitecto de formación, relata la transformación y adaptación de sus ideales teóricos originarios al pragmatismo más crudo y oportunista, propio del negocio inmobiliario surgido al calor de la última etapa desarrollista de la costa valenciana.

A él se unen los pensamientos de su hija Silvia, restauradora de arte, y de Federico Brouard, un escritor decadente y amigo de infancia de los hermanos Bertomeu. También acompañan la trama un fecundo grupo de secundarios: Ramón Collado, el hombre de los trabajos sucios de Rubén; Yuri, un esbirro que trabaja para el mafioso ruso que hace negocios con Rubén; Irina, la prostituta amante de todos ellos;  o Mónica, la joven y nueva esposa del protagonista.

Escrita sin diálogos, en una narración continua e introspectiva. Resulta una obra coral compuesta de personajes que construyen un ambiente profundamente existencialista.

Pero, además de su potente narrativa, Chirbes va dejando el texto repleto de referencias culturales y artísticas (uno de los contrastes más inquietantes de la historia). El autor  va desgranando  una profusa y cuidada relación de citas y menciones a ciudades, obras literarias, piezas musicales y pictóricas, y obras de arquitectura.

Por tanto, este libro también resultará una escogida guía para disfrutar de algunas de las mejores manifestaciones artísticas de nuestro tiempo. Poco más se puede pedir.