CITA EN ALGEMESÍ CON LA ARQUITECTURA SOSTENIBLE Y SOLIDARIA

Una interesante cita para el próximo lunes 20 de octubre en Algemesí: la inauguración de una exposición y una sesión de charlas sobre arquitectura sostenible y solidaria.

La ONG Algemesí Solidari organiza esta actividad dentro de sus acciones de sensibilización con las comunidades más desfavorecidas y para arropar la presentación de su proyecto de construcción de una escuela en Burkina Faso.

La exposición, que se podrá contemplar en el Museu Valencià de la Festa, en el Convent de Sant Vicent, está dividida en dos partes: una de ellas recoge los trabajos resultantes del taller celebrado en julio pasado, en la Universidad Politécnica de Valencia, con el título "proyectando y construyendo en Burkina Faso - la escuela de Baasneeré" [ver entrada de 9 de junio en este mismo Blog]. La otra recoge la presentación del proyecto VERSUS, un proyecto europeo cuyo principal objetivo es ampliar el conocimiento sobre el patrimonio vernáculo y explorar nuevas direcciones que integren sus principios en el desarrollo de una nueva arquitectura eco-responsable.Presentan para ello una "rueda de la sostenibilidad" con 15 principios para el análisis de intervenciones a nivel económico, social y medioambiental.

Ambas exposiciones, una de las cuales viene de mostrarse en Burkina Faso y la otra está a punto de salir hacia diferentes puntos de España, han sido organizadas por la sede valenciana de la Cátedra UNESCO de arquitectura de tierra.

En cuanto a las charlas, que se celebraran en el Casino Municipal, se han programado tres intervenciones: "Lecciones del patrimonio vernáculo para una arquitectura sostenible" a cargo de Fernando Vegas, arquitecto profesor de la Cátedra Unesco de arquitectura de tierra de la UPV, activo divulgador y reconocido autor de numerosos trabajos académicos y profesionales.

"El taller construïnt una escola a Burkina Faso" desarrollada por Pablo Llopis, arquitecto, miembro del estudio Abalos-Llopis de Valencia, con una extensa experiencia en concursos internacionales y profesores invitados en las universidades de Pennsylvania y Lima; y finalmente, la presentación del proyecto "L'Escola de Baasneeré" por parte de Juan Vte. Maravilla, arquitecto componente de HAC-90 Arquitectes y coordinador del proyecto de construcción de la escuela de secundaria promovida por Algemesí Solidari en Baasneeré, el poblado africano hermanado con el municipio de la Ribera.

Lo dicho, una cita muy apetecible sobre un tema que combina unas tendencias, de carácter tanto profesional como social, que unidas, presentan unas expectativas enormemente prometedoras.

 

CURSO: "PROYECTANDO Y CONSTRUYENDO EN BURKINA FASO" EL PRÓXIMO MES DE JULIO EN LA ESCUELA DE ARQUITECTURA DE VALENCIA

Los próximos días del 7 al 11 de julio se celebrará en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Valencia un curso titulado "Proyectando y construyendo en Burkina Faso. Propuesta para una escuela de educación secundaria en Baasneere".

La organización corre a cargo de la Cátedra Unesco de Arquitectura de Tierra de la Universidad Politécnica, y de la ONG "ALGEMESÍ SOLIDARI".

El curso tendrá como conferenciantes profesores de las universidades de Pennsylvania, Málaga y Valencia, y pretende reflexionar sobre la proyección de edificios en paises con escasos recursos, partiendo del concepto de la sostenibilidad social, cultural y económica.

El objeto del curso, que tiene un carácter eminentemente práctico -y cuya matrícula se encuentra todavía abierta-, es plantear soluciones concretas para la ejecución de un colegio de educación secundaria que proyecta construir la ONG Algemesí Solidari en el poblado de Baasneeré, situado en Burkina Faso, en el Sahel africano.

La actividad de los arquitectos en estos nuevos escenarios de austeridad está produciendo un fenómeno, que más allá de la cooperación, representa una alternativa conceptual para la arquitectura en crisis del mundo desarrollado. Nuevos despachos de arquitectura, y cada vez más nombres ilustres, encuentran en este concepto una salida ética -y estética- a la situación de vacuidad de estos últimos años de excesos.

ARQUITECTURA ALTERNATIVA I POESIA

ACTIVITATS DE LA SETMANA DE POBRESA ZERO A ALGEMESÍ

El pròxim dijous dia 24 d'octubre, a les 20 h, a la Casa Cantonera, tindrà lloc, en el marc de les activitats organitzades per la plataforma Pobresa Zero d'Algemesí, una xarrada-recital sobre una Arquitectura alternativa basada en els valors de l'austeritat i la solidaritat. 

La vetlada combinarà, l'explicació d'un tipus de construcció vinculada al desenvolupament sostenible,  i que valora un concepte central de l'arquitectura: la seua funció social i cultural; amb la lectura de poemes, de diversos autors, que tracten sobre els temes relacionats amb esta actitud front a la realitat actual: la sostenibilitat i l'educació.

Així mateix la lectura poètica estarà acompanyada per música en directe, tot i procurant oferir una experiència original i sensibilitzadora de cara al projecte que l'associació Algemesí Solidari està duguent a terme per a la  construcció d'una escola de secundària en Baasneere a Burkina Faso.

La xarrada estarà a càrrec de l'arquitecte JuanVi Maravilla, i el recital poètic i musical serà interpretat pel grup Confiteor.

ARQUITECTURA MODERNA AL TERCER MÓN

Estos últims anys gran part de l'arquitectura s'ha caracteritzat pels desitjos poc realistes i pels excessos innecessaris, que han govertnat el mercat. Els gèlids vents de l’actual crisi semblaven poder arrastrar esta situació, tan artificiosa, i fer-nos tornar a plantejaments més sòlids; però això encara està per vore.

No obstant, en mig d’aquesta confusió general, han sorgit algunes tendències, que, per emprendre un nou vol, comencen tirant l'innecessari per la borda, i s’enfronten a esta situació a través del retorn a les qüestions bàsiques de l’arquitectura, i de la seua funció social i cultural.

Fonamentada en els principis, de l’ecologia, la sostenibilitat, a més de l’austeritat, apareixen en l’actual panorama de l’arquitectura una sèrie d’autors que, apunten una eixida sensata a esta situació de desorientació després de la tempesta.

Tots ells tenen en comú la preocupació per un disseny arquitectònic basat en el fonaments ancestrals de la disciplina: 

• L'adequació estricta a les necessitats 
• L'ús de materials de l'entorn i atenció als condicionants bioclimàtics 
• La minimització i racionalització dels costos 
• La integració cultural, i la durabilitat i reutilització de les construccions. 

piscina municipal de Toro - Vier Arquitectos

En este grup d'arquitectes hi han que treballen en països desenvolupats, aplicant estos conceptes com una alternativa de l'arquitectura contemporània, i hi ha d'altres que elaboren els seus projectes en països en desenvolupament, en societats vulnerables amb escassos recursos econòmics.

escola en Dano, Burkina Faso - D.F. Kéré

Estos últims, entre els que es troben Diébédo Francis Kéré, amb els seus treballs a Burkina Faso, i Anna Heringer, amb els seus edificis a Bangladesh, afegeixen als principis de la seua arquitectura, el de la solidaritat i el caràcter social.

En les seus obres ocupa un lloc prioritari el concepte d'autoconstrucció. Així els projectes es converteixen, a més, en camps de formació i aprenentatge, i a la fí, en font de capacitació laboral i de revalorització social. 
Estos arquitectes usen el fang, cru, sense coure, com material principal dels seus edificis.

centre d'artesans en Rudrapur, Bangladesh - Anna Heringer

Igual que els seus companys, que treballen al centre d'Europa, ells han redescobert les grans propietats que té aquest antic material per a la construcció:

• és ignífug i té una alta inèrcia tèrmica i aillament acústic

• equilibra la humitat ambiental
• és innocu mediambientalment
• és soluble, fàcil de reparar i pot adoptar multitud de formes i textures
• al final de la seua vida útil es reintegra al cicle natural
• i si tot açò no fora prou, és un material barat i assequible

El fang s'utilitza per a construir els murs i els sostres, en forma d'atovó (adobe), també en forma de tàpia entre encofrats, i també per als revestiments d'acabament. Per tant és un material que cobreix pràcticament tots els elements de la construcció, i està a l'abast de qualsevol comunitat, per poc desenvolupada que aquesta siga.

centre de salud de Laongo, Burkina Faso - D.F. Kéré

El resultat és una arquitectura bella, confortable, ecològica, sostenible i integrada en el paisatge i la cultura local.
La lliçó és clara: es pot construir arquitectura moderna, arrelada al lloc, barata i afavoridora del progrés de la comunitat en què s'alça. I així mateix d'estos països econòmicament desfavorits aprenem les lliçons oblidades de l'arquitectura, com una activitat humana sostenible, basada en la racionalitat i en la concòrdia amb la natura.
 

Bona falta ens fa

(per a més informació: revista Arquitectura Viva nº 140, 143, 147, 150)