A propòsit de l'exposició pública del catàleg d'Algemesí
 |
| dibuix de Leon Krier |
En totes les ocasions que he tingut oportunitat de fer-ho, he manifestat el meu convenciment que les intervencions en els nuclis històrics, per respecte i sensibilitat amb la seua essència, han de permetre que es desenvolupen amb llenguatges arquitectònics complementaris, que permeten una continuïtat física i històrica, que permeten la convivència amb el seu context, i que s’entenguen com una intervenció de reciclatge d’una herència que ha de ser incrementada, no fossilitzada.
Les intervencions sobre el patrimoni han de fer-se a través de projectes sensibles i atents a l’especial situació de l’entorn en que es troben, però en un sentit més ample que el de la mera formalitat. Crec, per tant, que hem de fer els nostres nuclis històrics sostenibles, econòmica, social i ambientalment.
Per això cal advertit del perill que suposen aquelles tendències que acaben arruïnant els nuclis històrics, deixant-los buits, impedint que la gent de classe mitja puga accedir, fent que els comerços fugen, i promouen l’immobilisme cultural i econòmic que converteix estos barris en grans residències d’ancians o en conjunts d’infrahabitatges per a grups marginals.
 |
| un tram de carrer amb el model normalitzat de les ordenances |
Amb estes teories acaben reproduint-se escenaris teatrals, museus de cera, disneylandies dels pobles valencians, zones típiques de postal... però el més sorprenent es que ho fan amb arguments aparentment proteccionistes i benintencionats, però, sense dubte, eixos arguments no són més que el perfumat ungüent de l’embalsamador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario